dijous, 25 d’abril de 2013

Cielo vivo (de Poeta en Nueva York - Federico García Lorca)

Enguany a través dels manuscrits originals que va deixar escrits el poeta universal en llengua castellana Federico García Lorca (1898 - 1936);  s'ha reeditat "Poeta en Nueva York" i precisament a aquesta ciutat se li ha dedicat una retrospectiva molt especial.

Cielo vivo
Yo no podré quejarme
si no encontré lo que buscaba.
Cerca de las piedras sin jugo y los insectos vacíos
... no veré el duelo del sol con las criaturas en carne viva.
Pero me iré al primer paisaje
de choques, líquidos y rumores
que trasmina a niño recién nacido
y donde toda superficie es evitada,
para entender que lo que busco tendrá su blanco de alegría
cuando yo vuele mezclado con el amor y las arenas.
Allí no llega la escarcha de los ojos apagados
ni el mugido del árbol asesinado por la oruga.
Allí todas las formas guardan entrelazadas
una sola expresión frenética de avance.
No puedes avanzar por los enjambres de corolas
porque el aire disuelve tus dientes de azúcar,
ni puedes acariciar la fugaz hoja del helecho
sin sentir el asombro definitivo del marfil.
Allí bajo las raíces y en la médula del aire,
se comprende la verdad de las cosas equivocadas.
El nadador de níquel que acecha la onda más fina
y el rebaño de vacas nocturnas con rojas patitas de mujer.

Yo no podré quejarme
si no encontré lo que buscaba;
pero me iré al primer paisaje de humedades y latidos
para entender que lo que busco tendrá su blanco de alegría
cuando yo vuele mezclado con el amor y las arenas.
Vuelo fresco de siempre sobre lechos vacíos,
sobre grupos de brisas y barcos encallados.
Tropiezo vacilante por la dura eternidad fija
y amor al fin sin alba. Amor. ¡Amor visible!

Federico García Lorca, Poeta en Nueva York, 1929

Viatge d'un moribund (La poesia de Joan Sales)

Fa molt poc que he descobert que Joan Sales també escrivia poemes.
Joan Sales fou escriptor, editor, i un novel·lista que és bàsicament recordat per una obra cabdal com "Incerta glòria". L'any passat juntament amb Calders i Tísner fou recordat amb un any carregat d'actes commemoratius.
Fa poc Club Editor ha publicat sota el títol "Viatge d'un moribund" la seva obra poètica i potser és una bona ocasió per descobrir que Joan Sales també fou un bon poeta...

                  


                               RECUERDO DE VERACRUZ
                                                   Carpe Diem!
                                             No s'obliden mai més unes hores de calma.
                                            Viatger, prou has fet si amb la brisa del mar
                                        has flairat un moment l'alta pau de l'atzar
                             a l'obra d'una palma.
                                                                       
                                                                      ¡No pensar, no sentir, no voler, no enyorar!
                                                                      Ja no veuràs mai més aquesta estranya platja
                                                                      i és sovint el millor que resta d'un viatge
                                                                                     el record d'un instant molt clar.
                                                               
                                                                              Joan Sales (Barcelona 1912 - 1983)

dilluns, 15 d’abril de 2013

Rellegir Bolaño. L'arxiu Bolaño.

Enguany fa 10 anys de la desaperició d'aquest gran escriptor que fou Roberto Bolaño. La seva influència i el seu llegat ens arriben ara en forma d'una gran retrospectiva al CCCB de Barcelona. Interessantíssima retrospectiva per conèixer d'aprop totes les etapes, llibres, fotos, records i manuscrits.
Cal dir que l'exposició incentiva i molt llegir o rellegir l'obra d'aquest autor.
Reconec que el que més desconeixia i més em va crida l'atenció fou la seva obra poètica.
He llegit aquests dies el seu recull de poemes "Los perros reománticos" publicat per Acantilado.
No sabria quin poema destacar perquè tots tenen quelcom i conviden a ser rellegits més d'un cop.

                                                            RESURRECCIÓN
                                        La poesia entra en el sueño
                                        como un buzo en un lago.
                                        La poesía, más valiente que nadíe,
                                        entra y cae
                                        a plomo
                                        en un lago infinito como Loch Ness
                                        o turbio e infausto com el lago Balatón.
                                        Contempladla desde el fondo:
                                        un buzo
                                        inocente
                                       envuelto en las plumas
                                       de la voluntad.
                                       La poesia entra en el sueño
                                       como un buzo muerto
                                       en el ojo de Dios.
                                         
                                           Roberto Bolaño
                                    (Santiago de Chile, 1953 - Barcelona 2003)

"¿COMO SE LLAMA ESTO?,
pregunté.
OCÉANO.
Una larga y lenta
Universidad."