dimecres, 30 de desembre de 2015

Uns versos de Jesús Lizano (poeta que ens ha deixat aquest 2015)

                                                     [imatge extreta de www.ara.cat]
Locos buenos son 
los que no aspiran a dominar 
a los otros locos 
aquellos que sólo aspiran 
a vivir nuestros límites 
embelleciéndolos 




Jesús Lizano (Barcelona, 23 de febrer de 1931 - 26 de maig de 2015) va ser un filòsof, poeta i pensador llibertari català.
Llicenciat en Filosofia, defensava el que ell anomenava "Misticisme Llibertari", l'evolució des del Món Real Salvatge on es troben tots els animals excepte l'espècie humana, que ara es troba estancat en el Món Real Polític, en el seu camí cap al Món Real Poètic, l'acràcia. Publicà periòdicament "La columna poetica y el pozo politico" a la revista llibertaria Polemica, editada a Barcelona.
 [font: viquipèdia dixit]

Article recomenat- Diari Ara:

Mor Jesús Lizano, poeta llibertari i innocent

Enllaç recomenat: Lizania

diumenge, 1 de novembre de 2015

Uns versos de Martin Niemöller



Sovint atribuïm versos molt coneguts que creiem que són d'un autor però que en realitat són d'un altre autor que per diverses circumstàncies han transcendit els versos però la figura de qui els ha creat ha passat desaparcebuda.
És el cas que ve a continuació on transcrivim uns versos que varen ser traduïts al català (no hem identificat el traductor) i que creiem que eren de Bertolt Brecht però en realitat l'autor és Martin Niemöller.

Quan els nazis vingueren pels comunistes, (*)
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no n'era de socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n'era de jueu,
Ara venen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.

Martin Niemöller (1892 - 1984)
 Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller va ser un pastor luterà alemany. Es va graduar com a oficial naval i durant la Primera guerra mundial va comandar un submarí.


 (*)Segons viquipèdia en relació aquest conegut poema:

El seu millor i més conegut poema "Quan els nazis vingueren..", tracta de la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l'arribada del nazisme al poder, i la purga dels grups que tenien com objectiu, un rere l'altre. El poema és molt conegut i citat sovint, i és un model popular per a la descripció dels perills de l'apatia política. Erròniament aquest poema s'atribueïx, en molts idiomes, al dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. En un àmbit més general, es pot dir que tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment.
L'ordre exacte dels grups i les paraules estan subjectes a disputa, ja que hi ha moltes versions, la majoria transmeses oralment. Martín Niemöller, el seu més probable autor, menciona que no es tractava originàriament d'un poema, sinó d'un sermó en la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern, Alemanya "Què haguera dit Jesucrist?".

divendres, 5 de juny de 2015

Versos de Vidal Alcover+Exposició Apel·les Mestres


 riu, que riu la primavera
 i als brancons del cirerer
ja s'encén qualque cirera.

 Jaume Vidal i Alcover
(Manacor, 1923 - Barcelona, 1991)
 Fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També féu traducció.

Que bonics aquests versos de Vidal Alcover!  
De tan en tan cal redescobrir i recordar que tenim grans poetes en la nostra literatura.
(versos descoberts gràcies al tuit de: Josep Porcar)


Un altre d'aquells autors per redescobrir és...
 Apel·les Mestres
(segons viquipèdia dixit)
(Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, tot i mantenir sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

 Actualment l'Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona té programada fins el 31 d'Octubre una exposició creada per l'Esbart Català de Dansaires que ens ajuda a endinsar-nos en un autor totalment polièdric i polifacètic.

"L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona acull des del dia 7 de maig i fins al 31 d’octubre de 2015 l’exposició Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric organitzada per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2012, amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la mort de l’artista barceloní i de la presentació de l’estendard de l’Esbart que conté el dibuix d’Apel·les Mestres Al·legoria a la dansa."

Extret de la pàgina de l'Esbart Català de Dansaires


dijous, 5 de març de 2015

Fulles d'herba - Walt Whitman (2 fragments)

Des de fa pocs mesos...per fi gaudim en català d'una traducció completa completíssima de l'obra magna del poeta nordamericà 
Walt Whitman. L'autor va passar-se bona part de la seva vida escrivint i reescrivint aquest recull poètic i es podria considerar una obra cabdal en la Història de la poesia.

  1. Walter "Walt" Whitman està considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units. Amb una obra que s'ha traduït a més de 30 idiomes, se sol acceptar que Whitman inventa la literatura contemporània americana com a gènere. Viquipèdia 

Walter "WaltWhitman (31 de maig de 1819 - 26 de març de 1892)


Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,
Per això teus són aquests cants
«Tu, lector», Walt Whitman
37 anys va trigar Walt Whitman a bastir-la
4 anys ha trigat Jaume C. Pons Alorda a traduir-la

Màscara
Una màscara, que per natura perpetuament oculta,
Amaga el seu rostre, amaga la seva forma,
Canvis i transformacions cada hora, cada moment,
Cau sobre ella fins i tot quan ella dorm.
Pensatiu i vacil·lant
Pensatiu i vacil·lant,
Escric les paraules els morts,
Perquè els morts són vius
(Potser els únics vius, els reals,
I jo sóc l'aparició, l'espectre)

Un obra mítica, profunda, única, immensa, irrepetible, imprescindible i molt recomenable   llegir-ne alguns fragments.