divendres, 21 d’octubre de 2016

Uns versos i una exposició de Jorge Oteiza


"L'art no transforma res, no canvia
el món, no canvia la realitat.
El que l'artista transforma de debò,
mentre evoluciona, transforma
i completa els seus llenguatges,
és a si mateix. I és aquest home,
transformat per l'art, qui pot des
de la vida transformar la realitat."
                  Jorge Oteiza
(Orio, Guipúscoa, 1908 - Sant Sebastià, 2003)

Oteiza fou un destacat escultor de la segona meitat del S.XX però amb una clara preocupació també altres llenguatges i disciplines i per la temàtica que aquest blog ocupa, l'hem volgut destacar com a poeta.

Una exposició:
La Sala d'exposicions de la Pedrera de la Fundació Catalunya - La Pedrera ofereix una retrospectiva sobre l'obra escultòrica que és francament molt interessant per veure la trajectòria artística i vital d'una personalitat complexa i polièdrica que va experimentar amb diferents materials i disciplines fins evolucionar a un tipus d'escultures que cercaven reflexionar sobre el propi espai i el buit que aquests ocupen. 

Oteiza - La desocupació de l'espai
On? Sala d'exposicions La Pedrera - Fundació Catalunya - La Pedrera
Fins quan? fins el 22.01.17
+info a: Oteiza - La desocupació de l'espai

Un poema:
(extret del següent blog: en busca de otras Ítaca)

SÉ QUE VOLARÉ
no me alcanzaréis los muertos
en el propenso río
siempre dispuesto a acostarme
y si acostado siempre dispuesto
a no levantarme
y no me levantaré más
movediza
discontinua perdiz
muero subo al cielo
gota a gota
en el camino
me encuentro a mí mismo
gota a gota que regreso

resbala la tarde en el mojado día
vuelto de espalda en la lluviosa noche
sin un poco de rincón de sitio-suelo
movedizo lento caracol
la vecina noche
sé que volaré
corro en la noche
salto por encima para no hacerle daño
con mi camisón de loco
duermo en camisón para volar de noche
JORGE OTEIZA
Poema incluido en el volumen Poesía (Fundación Museo Jorge Oteiza; Alzuza, 2007).

Versos d'Emily Dickinson


Fa 130 anys que va nèixer una de les poetes més singulars de la literatura nordamericana i que juntament amb Walt Whitman formen part dels autors més destacats d'aquesta literatura.

 Qui fou Emily Dickinson? (segons viquipèdia)
 (Amherst, Massachusetts, 10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886)
Emily Elizabeth Dickinson va ser una poetessa estatunidenca. Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels més importants poetes estatunidencs del segle XIX.

Fent un recorregut per la xarxa és fàcil trobar molts versos extrets de poemes alguns traduïts (i no sempre detectant qui n'és el traductor) però adjuntem en aquest apunt un mostra de tres fragments. 





 

diumenge, 10 de juliol de 2016

1 carta de Jaime Gil de Biedma



Una vegada em vaig trobar amb una captura d'imatge d'una carta que el desaperagut poeta Jaime Gil de Biedma li va fer a un jove que volia iniciar-se en el noble art de la poesia.

Una carta exemplar i peculiar com el mateix Gil de Biedma.


dilluns, 4 de juliol de 2016

Uns versos d'Eduardo Galeano



Hi ha versos que quan els redescobreixes, també redescobreixes la grandesa del seu autor com és el cas d'Eduardo Galeano.

Uns versos de Jaime Gil de Biedma

Hi ha versos que quan els redescobreixes, també redescobreixes la grandesa del seu autor com és el cas de Jaime Gil de Biedma 




dilluns, 11 d’abril de 2016

Sonet LVI -Recordar els sonets de Shakespeare




                                                           William Shakespeare
Shakespeare és un dels grans grans clàssics de la literatura no només anglosaxona sinó Universal. 
Enguany el 2016 és l'Any Shakespeare per ontonomàsia ja que aquest proper 23 d'abril es celebra el 400 aniverari de la mort. 

Des de Pessics d'ànima i poetes del món, tot i que en el seu dia ja vàrem publicar un sonet del gran dramaturg anglès, enguany per sumar-nos al cèlebre aniversari també en volem recuperar d'altres.

Enllaços dels sonets:
Shakespeare's sonnets
 Poetry Shakespeare  
 Sonetos (Shakespeare)
Poesía de William Shakespeare
Sonets (Shakespeare)
Els sonets de Shakespeare (blog la serp blanca) 
Sonet 73
Shakespeare en català
Els sonets - Grup 62



SONET LVI

Dolç, amor, renova forces! No sigui dit
que el teu agut impuls s'ajup més que la gana:
ell s'alleuja bé en qui avui s'ha nodrit
però demà, punyent, torna més sobirana.

Amor, sigues així; ni que omplis a desdir
la fam dels ulls, avui, d'aliment que enlluerna,
mira demà de nou, i no facis morir
l'esperit de l'amor amb deixadesa eterna.

Que aquest trist interval sigui com l'oceà
que separa les ribes; nova parella unida
s'hi espera cada dia, i quan veuran tornar
l'amor, la visió serà més beneïda;

O sigui com l'hivern, ple de ncessitats,
que fa tornar els estius triplement desitjats.

     (Trad. Joan Triadú)



dimarts, 22 de març de 2016

Dia Mundial de la Poesia i uns versos d'Olga Xirinacs

Aquest passat 21 de març hem celebrat un any més el Dia Mundial de la Poesia. Com ja és tradició en els darrers anys, la Instistució de les Lletres Catalanes encarrega uns versos a un poeta de renom. Enguany li ha tocat de forma molt merescuda a l'escriptora Olga Xirinacs.


Transcrivim el magnífic poema d'Olga Xirinacs. El poema l'hem transcrit a través del blog poètic El Cau de Calpurni. 
              PRENEU LES ROSES
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.


OLGA XIRINACS 
(Tarragona, 1936) 

diumenge, 31 de gener de 2016

Versos de José Emilio Pacheco


Fa pocs dies vaig descobrir la figura del gran poeta mexicà José Emilio Pacheco. Era al final d'una xerrada en un centre cultural i la conferenciant va acabar la xerrada amb uns preciosos versos d'aquest poeta. Vaig preguntar:qui és? 
Mai és tard per descobrir versos de molts poetes que desconeixem però que amaguem molta grandesa.

 El mar sigue adelante
Entre tanto guijarro de la orilla
no sabe el mar
en dónde deshacerse

¿Cuándo terminará su infernidad
que lo ciñe
a la tierra enemiga
como instrumento de tortura
y no lo deja agonizar
no le otorga un minuto de reposo?

Tigre entre la olarasca
de su absoluta impermanencia
Las vueltas
jamás serán iguales
La prisión
es siempre idéntica a sí misma

Y cada ola quisiera ser la última
quedarse congelada
en la boca de sal y arena
que mudamente
le está diciendo siempre:
Adelante
 (Ciutat de Mèxic 30 juny 1939 - 26 gener 2014)

José Emilio Pacheco Berny va ser un escriptor mexicà l'obra del qual abasta la poesia, la crònica, la novel·la i el conte, així com l'assaig i la traducció.(viquipèdia dixit)

1 poema i una antologia de Clementina Arderiu



Sempre és una bona notícia saber que hi ha editorials, com La Butxaca que aposten per reeditar, recuperar i difondre l'obre dels nostres grans clàssics. La literatura catalana del segle XX té una excepcional nòmina de bons i bones poetes en llengua catalana. Les dones poetes no sempre han tingut la difusió que es mereixen i algunes com és el cas de Clementina Arderiu va arrossegar durant molts anys l'afegit de ser la dona - poeta del grandíssim Carles Riba. 

Des del blog Pessics d'ànima i poetes del món no acostumo a fer ressenyes ni recomenacions ni crítica poètica, simplement reivindico i comparteixo els versos de poetes nostrats i del món mundial que mereixen ser llegits, rellegits, coneguts, divugats. 

Curiosament aquest 2016 coincideix amb l'efemèride que fa 40 anys que va morir aquesta poeta. Tot plegat pot ser una bona excusa per redescobrir-la.

L'ESPERANÇA, ENCARA
En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!
"Sempre invoca l'esperança"
-diu un crític- "i de què?"
Mai no m'he sentit ben sola
que Esperança vol dir Fe.
I la casa se'm fa ampla
quan aquest vent s'hi expandeix,
alades paraules sento
veig l'arbre que refloreix.
En la meva viduesa
no vull ombres al meu dol.
He estat i sóc encara
dona que viu a ple sol.
La nit es lliga amb el dia
i et sé tan sovint amb mi!
que volo, somnio i sento
com si encara fos ahir.
Si el meu Carles m'enamora
-oh Esperança!-
tu encara dius que sí. 
 
 Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poetessa catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L'esperança encara (1969), entre d'altres (Viquipèdia dixit)