dimecres, 15 d’agost del 2012

4 poemes de Konstantinos P.Kavafis (Fins aviat!)


Jònica

Per bé que trossejaren llurs estàtues,
per bé que els bandejaren de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t'estimen,
guarden els teus records llurs ànimes encara.
Quan un matí d'aquests s'aixeca damunt teu
per la seva atmostera
revé com una saba de llur vida,
i de vegades una aèria, jovenívola forma
indefinida, amb trànsit prompte
pels cims dels teus pujols es veu com passa.
EN TANT QUE PUGUIS
I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols,
això almenys procura
en tant que puguis: no l'abarateixis
amb massa contacte del món,
amb molts moviments i converses.
No, no l'abarateixis agafant-la,
rodant sovint amb ella i exposant-la
a la diària bajania
de les relacions i els intercanvis
fins que es torni com una forastera enfadosa.

TALMENT HE CONTEMPLAT...

La bellesa, talment l'he contemplada,
que tinc la vista plena de bellesa.
Línies del cos. Llavis vermells. Membres voluptuosos.
Cabells talment d'estàtues gregues presos:
que sempre feien goig, fins si no els pentinaven,
i queien, una mica, per damunt dels fronts blancs.
Cares d'amor, com les volia
la meva poesia:
en les nits de la meva jovenesa,
secretes en les meves nits, quan anava a trobar-les.

Mar matinal

Deixeu que aquí m'estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matina, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m'estigui
i que m'enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.

Konstantinos Petrou Kavafis (Alenxandria, Egipte, 1863 - 1933)Versions al català de Carles Riba
+ sobre poesia grega traduïda al català (des de clàssics a autors contemporanis com Cavafis):
+info sobre poesia grega contemporània a:

Conegut a Catalunya gràcies a les versions de Carles Riba i molt popular gràcies a l'adaptació de poema Ítaca per part del cantautor Lluís Llach, Kavafis té aquell regust de retorn al bressol de la nostra cultura que és el Mediterrani, Grècia i Occident.
                   Amb aquest autor m'acomiado d'aquesta primera ronda de poemes de...
                         PESSICS D'ÀNIMA I POETES DEL MÓN
                                 (són molts els poetes i poemes que hauria pogut recordar. Només n'he recordat alguns.Aquells que en algún moment m'han captivat.)
                                 Esperant que tots trobeu la vostra Ítaca.
                                  Gràcies per les vostres visites!!
                                 Salut, versos, bon estiu i fins aviat!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada